La teoria dels hemisferis cerebrals és una imatge metafòrica molt present encara a la nostra cultura educativa. Igual que ho és la manera que encara tenim de parlar de matèria, quan ja no hauríem de dir més matèria sinó energia sotmesa a l’acció d’un camp gravitatori, i com ja no hauríem de parlar més de protons i electrons. I encara continua…

Daniel Pink, en el seu llibre “A whole new mind” també usa la mateixa metàfora dels hemisferis.

I tants d’altres!

A continuació, copio parts del llibre “Desarrolla tu cerebro” de Joe Dispenza i de “Neurociencia y Educación” de Beatriz Pizarro per tal que vegem una mica més què hi ha darrera la metàfora dels hemisferis i per què aquesta ens és útil encara.

Si a partir del llibre de Daniel Pink (A whole new mind) o a partir del meu llibre ¡Sincroniza tu Vida!, aconseguim que les persones comencem per ser per arribar al tenir, reflexionem més que pensem, augmentem la nostra intel.ligència emocional, i treballem en base a una mentalitat de creixement en lloc de en base a una mentalitat de rendiment, haurem aconseguit el nostre objectiu. I no haurem pervertit res. Perquè ni el llibre de Pink ni el meu són llibres acadèmics. No és aquest el seu propòsit.

Del llibre de Joe Dispenza, Desarrolla tu cerebro:

El 1981, el neuropsicòleg Elkhonon Goldberg va publicar una teoria que vinculava el HD amb les novetats cognitives i el HE amb la rutina cognitiva. P. 286

(…) Si aquest paradigma fos cert hauríem de redefinir el nostre model dels hemisferis cerebrals. P. 287

Aquesta teoria de Goldberg continua deixant la creativat i la intuïció al HD però canvia l’explicació: no és que el HD treballi millor la creativitat i la intuïció que el HE, sinó que el HD és dels dos hemisferis, l’únic que sap treballar amb les novetats, amb la informació nova, i quan som creatius i intuïtius ens dediquem a la novetat.

Però …. Beatriz Pizarro, al seu llibre Neurociencia y Educación, matisa el que escriu Dispenza de la manera següent:

“La noció que lligava al HD la funció de processar la música és correcta, però amb el matís que com més formació musical tingui la persona, més es desplaçarà dinàmicament el control cognitiu de l’hemisferi dret a l’hemisferi esquerre. “(p. 91)

Per tant, segons Beatriz Pizarro encara podem parlar d’habilitats mentals lateralitzades (vegeu p. 92 a 97). Això sí, hem d’afegir el matís del desplaçament dinàmic d’habilitats del HD al HI, -introduït per Goldberg i demostrat pels experiments-, a mida que anem prenent expertise en les tasques.

També Beatriz Pizarro, citant a Carter, 1998, diu que el HD és més emocional que l’HI. (p. 97) I d’aquí, la metàfora HD-Emocions.

Continuant amb el mateix llibre Neurociencia y Educación, també podem llegir la taula de característiques i conductes provinents d’ambdós hemisferis de la pàg. 99 a la 101. Hi trobarem escrit el següent: HE: Racional, HD: Emocional

També tenim una taula de preferències hemisfèriques en el procés ensenyament-aprenentatge a les pàgines que van de la 101 a la 104

Daniel Siegel al seu llibre Mindfulness y psicoteràpia, tot i que comenta que les funcions neurals poden implicar activacions que s’estenen als dos hemisferis, diu que aquests modes semblen dominar d’una manera asimètrica i que el seu agrupament funcional, sigui on sigui que anatòmicament ho puguem ubicar, sembla estar totalment diferenciat. P. 84

També Daniel Siegel parla dels fluxs d’energia i informació dels circuits especialitzats dels hemisferis dret i esquerre, atribuint lo linial, lògic, literal i seqüencial al HE i la percepció no verbal, holística, imatges, metafòrica, la capacitat de fer un relat autobiogràfic i dissenyar la meta imatge corporal al HD. P. 155

Joe Dispenza parla del sistema triú, que comparteixo totalment.

Vull només posar de manifest que ell ens diu que el cervell mig o mesoencèfal es coneix també com a sistema límbic. I ho escriu tot i que ja hi ha noves teories i experiments que desmenteixen que les emocions estiguin localitzades només en aquesta part del cervell. Vegeu p. 123-124 de Neurociencia y Educación on s’explica el tema i on també se’ns informa que les teories sobreviuen com a expressions útils per a l’enteniment general del concepte que volem difondre.

El mateix que fem Pink, jo i altres.

Perquè sobre ciència no hi ha res escrit. La ciència ja no és coneixement cert i indubtable i definitiu (episteme) com oposat a l’opinió incerta (doxa). El que sabem és sempre opinió, encara que fonamentada, fins que noves teories, nous fonaments, canviïn el nostre coneixement.

Cordialment,

Juna Albert

Anuncios

Los comentarios están cerrados.